ESTILS D'APRENENTATGE

Aquest article pretén recollir les experiències educatives que es duen a terme a l’aula de Nivell Mig- Alt del Centre Educatiu Montilivi (Centre que depèn del Departament de Justícia Juvenil). Són alumnes en la majoria dels casos matriculats en un curs formatiu o educatiu reglat; amb gran problemàtica social i com a característica comuna, un llarg historial de fracàs escolar.

L’objectiu principal és arribar a aprofundir en la tasca docent i en la construcció de coneixement que dur a terme tant el mestre com el discent, i mitjançant la reflexió de la tasca educativa, arribar a trobar les variables que s’han de treballar per aconseguir una reinserció a nivell acadèmic dels nostres alumnes. En primer lloc parlarem breument de les característiques claus de l’aprenentatge; a continuació, farem referència als Estils d’aprenentatge i analitzarem les principals causes que interfereixen en l’adquisició de coneixement. Per finalitzar, citarem els objectius específics que tots els alumnes han d’assolir en relació al tema tractat.

Abans d’aprofundir en el tema que ens ocupa (els Estils d’Aprenentatge), necessitem clarificar quines són les característiques principals que s’han de donar per a aprendre. Aquestes premisses s’haurien d’explicitar a classe per tal que l’alumne/a sigui conscient. En primer lloc, partim de la base que la ment de l’alumne/a és activa: s’han d’activar uns processos psicològics interns (atenció, percepció, memòria...) per tal de tractar la informació que rebem de l’exterior i poder-la transformar en coneixement. En segon lloc, per tal que es doni l’aprenentatge, el discent ha de saber relacionar els coneixements que ja posseeix (coneixements previs) amb la nova informació, amb l’objectiu de fer-la seva i poder integrar-la, només d’aquesta manera modifiquem els esquemes de coneixement. I en tercer lloc, han de tenir clar que només a partir de la repetició i l’esforç personal podran aprendre i adquirir noves capacitats i coneixements. No oblidem que els joves i menors han de tenir present que ens trobem immersos en la Societat del Coneixement, i això ha de ser un incentiu real i palpable per poder integrar-se en ella i saber respondre a les demandes socials i culturals actuals. Capacitats socials en forma de eines culturals que els nostres joves han de dominar per ser agents actius de la seva comunitat; eines com per exemple saber buscar la informació, saber aprendre a aprendre, tenir les capacitats necessàries per resoldre tot tipus de problema... i moltes altres eines culturals que per la comunitat educativa han de ser el motor que posa en funcionament tota la maquinària formativa.

Havent clarificat breument el que entenem per aprenentatge i les condicions que s’han de donar, explicarem què són els Estils d’Aprenentage i els resultats que s’han donat a la nostra aula. El primer pas ha estat utilitzar el qüestionari Honey-Alonso com a una eina de diagnòstic que avalua quin és l’Estil d’Aprenentatge de cada un dels nostres alumnes. Entenem que hi han quatre Estils (Actiu, Reflexiu, Teòric i Pragmàtic) i la persona que té una puntuació alta en un determinat Estil, té unes característiques concretes que li permeten aprendre d’una manera determinada. Qui té puntuacions altes als quatre Estils significa que té l’habilitat de reconèixer els estímuls en forma d’aprenentatge que se li apareixen al seu entorn, i al mateix temps aprèn a partir d’aquestes experiències d’una manera conscient.. A continuació classifiquem els quatre Estils i resumim algunes de les característiques predominants, i proposem al lector que es faci una hipòtesi de quin pot ser l’estil en el que menys predominança tenen els nostres alumnes:

v Actiu. Les persones que tenen predominança en aquest estil s’impliquen plenament i sense prejudicis en noves experiències. Són de ment oberta, gens escèptiques i els motiva viure noves experiències. Intenten coses noves, intervenen activament, s’involucren amb els demés....
v Reflexiu. Les persones reflexives els hi agrada considerar les experiències i observar-les des de diferents perspectives. Reuneixen dades i les analitzen minuciosament, són prudents, receptius, pacients, pensa sobre les activitats...
v Teòric. Els teòrics són gent metòdica, busquen les situacions estructurades i amb finalitat clara. Són perfeccionistes, busquen les teories, els models i conceptes, només es refien de la lògica...
v Pragmàtic. El punt fort de les persones amb predominança en l’ Estil Pragmàtic és l’aplicació pràctiques de les idees. Descobreixen l’aspecte positiu de les noves idees i aprofiten la primera oportunitat per experimentar-les. Són realistes, decidits, clars...

Els resultats de la prova, portada a terme a partir de l’explicació per part del mestre de cada un dels 80 ítems que valora el qüestionari, i juntament amb el material avaluat a partir d’ un qüestionari de personalitat i una entrevista tutorial amb cada un dels alumnes, confirmen un dada clarificadora: Dels cinc alumnes de l’aula, tres menors tenen una puntuació molt baixa en l’ Estil Reflexiu, i els altres dos tenen puntuació moderada- baixa. Pel que fa a les altres puntuacions, hi ha molta diversitat, però pel que a l’ Estil Reflexiu, cap alumne supera la mitja. En referència al qüestionari de personalitat i a l’entrevista, les respostes dels alumnes tenen molts punts en comú: Responen que no planifiquen el que fan; no solen reflexionar sobre les experiències diàries; no solen preparar i realitzar el treball a consciència; tenen dificultats per analitzar els problemes i conflictes; no solen avaluar els pros i contres de les alternatives; en molts casos si no els interessa un tema no saben escoltar... i un munt de respostes que només confirmen que tenen una manca clara d’esperit crític i reflexiu sobre la seva pròpia acció d’aprenentatge. Hem de ser realistes, i a part d’aquestes mancances que considerem claus i que ells han de conèixer, els que treballem amb adolescents d’aquestes característiques també hem de valorar altres variables que per desgràcia, tenen la gran majoria dels nostres alumnes. Algunes d’aquestes variables són les creences negatives que tenen enfront a ells mateixos i al seu futur; la baixa autoeficàcia (Bandura, 95) i autoestima; un autoconcepte negatiu o poc definit; focus de control extern... i altres variables personals i familiars que intervenen i s’han de treballar diàriament a les nostres aules per tal de formar i educar íntegrament als nostres alumnes.
En el nostre cas, i sempre des de una perspectiva constructivista on la construcció de coneixement es fa conjuntament i de manera cooperativa a partir de la interacció mestre- alumne o alumne- alumne i amb una metodologia activa, perseguim que el discent sigui conscient dels seus propis aprenentatges, avaluï els seus defectes i aprengui a superar-los a partir de una avaluació contínua. Al mateix temps, que sàpiga valorar l’aprenentatge personal com a una manera d’evolucionar i sobretot, que aprengui a aprendre, només a partir d’aquí aconseguirem un dels nostres objectius generals: que valorin l’aprenentatge al llarg de la seva vida i que ho sàpiguen fer d’una manera autònoma. El docent parteix sempre dels interessos dels propis alumnes i de les seves necessitats individuals per dotar-los de les eines culturals necessàries per integrar-se a la Societat del Coneixement.
Pel que fa a la metodologia que utilitzem actualment per millorar tots els Estils i especialment el Reflexiu, fem un diari on ells han de valorar i anotar el que van aprenent cada dia i al mateix temps, han d’ avaluar les seves dificultats per reflexionar sobre el propi aprenentatge (metacognició), i això només té una via possible: que cadascú es marqui petits objectius i que es vagin revisant contínuament. En definitiva, el que pretenem és dotar-los d’unes estratègies i d’uns hàbits d’aprenentatge que els hi asseguri una superació diària i una autonomia que segurament, els faran més lliures i integrats a la societat.


MAIG 2006